Història i obra humanística
Carlos Bernardo González Pecotche va néixer a Buenos Aires, Argentina, el 11 d’agost de 1901. Profund observador de la realitat de l’home, des de molt jove va abordar amb la seva particular visió dels problemes humans. Inquiet i preocupat per les alternatives de la humanitat, l’11 d’agost de 1930 va fundar la primera Escola de Logosofia a la Ciutat de Còrdoba.
L’any 1931 desenvolupa la seva activitat com a periodista. Edita i dirigeix la revista Aquarius amb escrits propis i dels seus més propers col·laboradors, sota el pseudònim de Raumsol. Després d’una breu suspensió durant l’any 1932, la revista reapareix novament l’any 1933, estenent-se fins 1939.
Al desembre de 1931 es trasllada a Rosario, província de Santa Fe, on concentra la direcció de la seva obra. És allà on bressola la idea expansió que hi haurà de donar vida a la primera seu fora del país. En 1932 neix la primera seu a l’Uruguai, país on creix ràpidament el nombre de simpatitzants de la seva obra humanística.
Al mes d’octubre de 1934 obre les seves portes la casa d’estudis de Barranquilla, Colòmbia. Setmanes més tard González Pecotche viatja a Rio de Janeiro per donar inici al moviment logosòfic al Brasil, afirmat definitivament l’any següent amb l’obertura de la primera filial en aquest país, a la ciutat de Belo Horizonte.
L’expansió continua. El 1936 funda la seu Buenos Aires, a la capital federal argentina, i el 1939 suma una nova seu a Brasil, a la ciutat de Rio de Janeiro.
L’any 1940 presenta dos nous llibres que marquen una nova etapa de la seva obra. “Biognosis” i “Nova Concepció Política” assenyalen el punt de tancament per a la seva primera bibliografia, avui esgotada.
L’any 1939 adquireix l’editorial Lytton, i dos anys després, el 1941, publica el primer número de la revista mensual “Logosofia”, la qual s’imprimeix sota el pensament: “en les entranyes d’Amèrica es gesta el futur de la humanitat”. El darrer número d’aquesta revista s’edita l’any 1947. En aquest temps l’Escola Raumsòlica de Logosofia passa a dir-se “Fundació Logosòfica, en pro de la superació humana”, canvi que confirma els canvis iniciats a començament de la dècada.
Tres anys més tard, publica el llibre “Intermedi Logosòfic”, donant inici a un període d’intensa producció literària, que llançarà una nova sèrie de publicacions: el 1957 edita els llibres “L’Herència de si mateix” i “Logosofia, Ciència i Mètode”.
S’inaugura a l’any 1957 a Paranà, Argentina, una nova seu. San Pablo inaugura la seva filial a 1959 amb la visita de González Pecotche, qui, acompanyat per una nodrida delegació d’uruguaians i argentins, visita les tres filials brindant nombroses conferències.
En el mateix any s’edita i publica la novel·la “El Senyor de Sándara”. Poc després llança una nova obra. El 1962 edita el llibre “Deficiències i Propensions de l’Ésser Humà”, que es convertiria en best-seller a Buenos Aires.
Al mes de gener de 1963 publica “Curs d’Iniciació Logosòfica”. Dos mesos després, al mes de març, s’inaugura la primera escola primària a la ciutat de Belo Horizonte, dependent de la Fundació Logosòfica de Brasil. En el mateix mes, assisteix a l’inici de l’any lectiu a l’escola primària de l’Uruguai.
El 4 d’abril del mateix any, a l’edat de 61 anys, mor Carlos Bernardo González Pecotche al seu domicili de Buenos Aires, deixant el gran llegat de la seva obra humanitària, així com un profund anhel de construir un món millor.
González Pecotche, conscient de l’esforç que demanaria plasmar la imatge de la seva Obra en la realitat, va emprendre diferents activitats econòmiques orientades a constituir-la i a protegir-la en el seu desenvolupament futur. Sense descuidar un instant la consagració a la seva família, va dedicar la seva vida a la realització de l’obra de superació humana que és avui l’objectiu principal de la Fundació Logosòfica.