PEDAGOGÍA Y DIDÁCTICA

Davant l’habitual estudi memòric i a les generalitzades teories pedagògiques que amb prou feines vinculen els coneixements a la vida interna de la persona, González Pecotche va buscar nous camins que permetin ensenyar el desenvolupament d’aptituds essencials al ser humà. Per això va crear una pedagogia i didàctica, basada en la concepció de l’home com a ésser biopsicoespiritual, capaç de realitzar un millorament interior permanent, amb l’objectiu de generar aportacions constructives  a la societat.

Basat en els coneixements i en el mètode psicodinàmic establerts per la Logosofia, la Pedagogia Logosòfica adapta l’aprenentatge a la realitat que presenta cada ésser humà en el seu punt de partida, alhora que promou activament la conquesta dels seus propis anhels, d’acord a les energies i als recursos de què disposa.

Aquest enfocament pedagògic es recolza a una concepció experimental, interna i gradual del procés d’aprenentatge. Els principis que sorgeixen del cos doctrinari logosòfic son portats a la pràctica per ser comprovats a la pròpia vida, transcendint així l’enfocament teòric. La superació de conceptes, conductes o aptituds fruit de la imposició, passa ara a estar en mans del propi individu, qui es capacita en l’art de la consulta a si mateix per determinar amb plena llibertat quins seran els objectius a què dedicarà els seus esforços. L’aplicació gradual, per la seva banda, transforma cada pas conquerit, cada aprenentatge efectiu, en una eina base per a la pròxima conquesta.

En conclusió, la Pedagogia Logosòfica inscriu les funcions d’estudiar, aprendre, ensenyar, pensar i realitzar- presents en tot ser humà en potencia- en el terreny d’aprenentatge vivencial, vinculats a la realitat i a la pròpia vida.

El convidem a conèixer-la