Temes

Temes d’Estudi

Conèixer-se a un mateix

"El coneixement amplia la vida. Conèixer és viure una realitat que la ignorància impedeix gaudir". De Exégesis Logosófica. p. 28

Davant la pregunta: "Ens coneixem a nosaltres mateixos?", alguns afirmarien que ja es coneixen, uns quants dubtarien de la possibilitat de tal empresa, d’altres respondrien que poc i expressarien el seu desig de conèixer-se més i millor.

Des que el filòsof grec Sòcrates proclamés l'imperatiu "coneix-te a tu mateix", l'ésser humà ha tractat de complir-lo, amb més o menys encert.

Però, què és conèixer-se a si mateix? Adverteixo les meves virtuts? En trec profit ? Conec els meus defectes? M'he proposat eliminar-los? Sé com eliminar-los? Domino els recursos de què disposo per ser el que m'he proposat? Conec l'origen de tots els meus estats d'ànim, de les meves reaccions? Identifico la causa dels meus errors? Puc crear estímuls per aconseguir el que desitjo?

El primer gran objectiu de la Logosofia resideix precisament en el coneixement de si mateix. És una tasca que comprèn tota la vida. Es realitza a partir de l'exploració del nostre món intern. A més a més, ha de ser integral i comprendre tots els aspectes d'aquest món. L'estudi logosòfic va encaminat a què cadascú pugui avançar progressivament en el coneixement de si mateix.

Sistema mental, sistema sensible, sistema instintiu

L'estudi i el descobriment de les característiques i el funcionament dels tres sistemes, mental, sensible i instintiu, que configuren la psicologia de cada ésser humà, constitueix una part essencial del coneixement de si mateix.

Sistema mental

"Podríem representar simbòlicament el sistema mental com un vehicle les rodes del qual - la intel•ligència i les seves facultats, d'una banda, i els pensaments, de l'altra -, en girar, porten a qui el condueix als punts on es proposa arribar. De la velocitat i regularitat amb que es moguin aquestes rodes dependrà el temps que duri el recorregut ". De Mecanisme de la Vida Conscient, p. 73

Quins elements integren el sistema mental? Identifico cadascuna de les facultats que formen la intel•ligència (pensar, observar, reflexionar, recordar, imaginar ...? Conec la funció específica de cada facultat mental? Quina importància té desenvolupar, en la seva màxima plenitud, les facultats de la intel•ligència? Quines perspectives s'obren a la meva vida quan descobreixo la presència de pensaments al meu cap? Quin és el funcionament d'aquestes entitats autònomes que operen moltes vegades al marge de la nostra voluntat? Sóc conscient del que penso, sento i faig? Hi ha una unitat entre el meu pensar, el meu sentir i el meu actuar?

Sistema Sensible

"La sensibilitat mou les fibres més íntimes i suscita en l'ànima les reaccions més felices, que la raó no podria fer experimentar" De Col•lecció de Revistes Logosòfiques, Tom II, p. 116

Conec l'existència de facultats de la sensibilitat (estimar, sentir, voler, perdonar, consentir, etc.? És possible conrear les facultats de la sensibilitat, de la mateixa manera que les facultats de la intel•ligència? Distingeixo entre sensibilitat i sensibleria? Poden els sentiments ser cultivats de manera conscient? Per què existeix contradicció entre el meu pensar i el meu sentir? Identifico les manifestacions sensibles i les actuacions de la raó? Percebo les interferències entre raó, sensibilitat i instint? Com aconseguir l'equilibri entre les activitats de la raó i de la sensibilitat?

Sistema Instintiu

"L'home no pot ser un simple ens vegetatiu, obedient tan sols a les necessitats de la vida material o als impulsos primaris de l'instint, sinó la figura central d'una existència que es multiplica en les obres, en els afectes, en les paraules; una existència que triomfa en les lluites contra el mal i avança conquerint el bé ". De Bases per a la teva conducta, p. 23

Quin misteri envolta l'instint? Com que no és un òrgan ni una cèl•lula, com que no se’l pot definir com al pensament o al sentiment, de què es compon? Quina força el mou? Quin paper assumeix el sistema instintiu a la vida de l'ésser humà? És possible canalitzar la seva energia per al bé de la realització d'un procés d'evolució conscient?

Els pensaments

"La vida es transforma certament, amb només canviar els pensaments que la sustenten moralment, psicològicament i espiritualment" De Curso de Iniciación Logosófica, p. 39

Quina importància es dóna als pensaments? Me n’ocupo? Confonc la funció dels pensaments amb la de la facultat de pensar? Puc assegurar que el pensament expressat en determinat moment és propi o aliè?

Segons la concepció logosòfica, els pensaments són entitats animades autònomes que es procreen i cobren vida activa a la ment humana, des d'on poden passar després a d’altres ments sense cap dificultat. Un cop concebuts a la ment, els pensaments poden tenir total autonomia, fora del control o autoritat de la intel•ligència.

L'estudi Logosòfic concedeix als pensaments un lloc prominent, ja que són ells la causa dels nostres actes, de les nostres paraules, dels nostres estats interns ... Però, puc veure aquests pensaments? Els identifico? Els classifico? Els selecciono? Els controlo?

La Logosofia ensenya a diferenciar els útils dels inútils i els propis dels aliens, a rebutjar els dolents i quedar- nos amb els bons, a la procreació dels pensaments propis i al millor ús dels aliens.

Gràcies a la Logosofia, l'ésser humà aprèn a ser amo dels pensaments que actuen a la seva ment i controla tot pensament extern que intenti influir-la.

Els sentiments

"De vegades (...) pot més la força d'un sentiment que la de mil pensaments junts". De Señor de Sándara, p. 279.

Existeixen els anomenats "mals sentiments"? Poden els sentiments ser cultivats de manera conscient? Com conservar els sentiments, fer-los créixer i ennoblir-los gradualment? Quina és la causa de la inestabilitat dels sentiments?

La Logosofia també estudia el món dels sentiments. Considera que els sentiments expressen o posen de manifest el més pur i sublim de la naturalesa humana. Podem imaginar un món sense sentiments? Sense els actes de donar i rebre dels quals en som actors i beneficiaris? Sense la cordialitat expressada en l'amistat lleial i sincera? Sense l'amor de pares, mares, germans ...? Sense l'amor de parella, que busca en l'afecte la mútua identificació del pensar i el sentir?

El sentiment suavitza els judicis de la raó, de vegades massa rígids i severs, i fa que brolli la tolerància i la indulgència en les nostres relacions amb els altres. No actua així el pare o la mare que han de castigar el seu fill? Per què som més comprensius amb els nostres amics més estimats?